dimarts, 26 de maig del 2009

Reflexions de un Xinoxano desprès de retirarse a Namibia








domingo 24 de mayo de 2009
NAMIBIA 2.009
Per Xesc Teres

Si tuviera de poner un titular a mi experiencia en esta carrera, creo que el mejor seria DEL PARAISO AL INFIERNO EN UN INSTANTE.Después de las tres primeras fantásticas etapas, donde todo fué rodado a excepción de unas pequeñas llagas en los pies, compartiendo con Xavi Marina todos los kms, disfrutando como nunca, sin casi ningún dolor, con el pulso dentro de lo previsto con Ricard Vila, súper conservador... llegó la 4ª etapa.Yo estaba súper ilusionado con afrontar los 100km ya que este año había planificado largas distancias como nunca, haciendo entrenos específicos en la playa y con mochilla... creía que esa sería mi prueba, soñaba que podría hacer un súper etapón y luchar por el Top 7... Que iluso! igual que los seguidores del Chelsea en el pasado partido contra el Barça que en el último minuto perdieron toda opción a estar en la final, a mi, me sucedió lo mismo.Ese día, a diferencia de los otros, la etapa no empezaba en el campamento sino que teníamos de hacer un transfer en autobús de unas 4 horas aproximadamente, por lo que nos despertamos sobre las 02:00 para salir a las 03:30 e iniciar la etapa a las 08:30, lo que implicó tomar el desayuno en el interior del bus.No sé que fué, si el desayuno, la calor, un corte de digestión, una pájara o que no fue mi día, pero en el km 5 ya le comenté a Xavi que tenía molestias en el estómago, pero al sentirme bien de piernas y no ver el pulso muy alterado (solo algo más pero pensé que era de la calor) decidí seguir al mismo ritmo hasta el primer check point, km 10. Sobre el km 14 la cosa empeoró y como si de un rayo se tratara, me empezaron unos fuertes cólicos y muchas ganas de vomitar, que lógicamente me hicieron bajar el ritmo. Estaba muy mareado, me dolía y me daba vueltas la cabeza y Xavi como un GRAN COMPAÑERO siguió a mi lado sacrificando su ritmo para estar conmigo. Sin embargo, yo tenía claro que no pintaba bien. Llegamos al check point 2, km 20, y el Doctor me da unas pastillas para el estómago y algo para la cabeza, Xavi sigue conmigo hasta casi el km 26 y a más que le insisto no quiere irse. Al final casi tengo de obligarle para que tire y realice su carrera, ya que podía hacer una gran etapa. -Xavi eres increíble, eres todo un ejemplo al compañerismo y a la no competitividad ERES PURO Y AUTENTICO-.En el Km. 33 empieza mi calvario... empiezo a vomitar varias veces, la cabeza me da vueltas, voy borracho, me tropiezo y me caigo varias veces. No sé ni como, pero llego hasta el km 70 y al verme la Dra. Meg (que curiosamente también será la Dra. de la Badwater) no me deja continuar, sinceramente no le cuesta mucho trabajo convencerme, me pone suero, me da más pastillas ya que tengo la temperatura a 38,9º y me quedo durmiendo en el check point 7. Ni me entero, pero cuando me despierto han pasado 6 horas y me siento vació, con el estómago dolorido y los pies destrozados de llagas. Me siento desorientado, me pregunto que he venido a hacer aquí, me pregunto mil veces si vale la pena. Lloro como un niño, me siento como un monstruo, he dejado a mi padre en el hospital, a mi mujer e hijos solos en casa con miedo, después del robo del día antes de irme... me siento fatal.Al poco llega el gran Andrés que también si había quedado a dormir en un check point anterior y me invita a seguir con él y a quitar hierro al asunto, pero ni le escucho, creo que lo mejor es no volver a correr nunca más.A última hora del jueves llego al campamento y voy directo a nuestra querida tienda nº 13 donde están todos los fantásticos compañeros que hemos compartido esos días, ahí esta Salvador el gran campeón de la carrera y aún mucho más a nivel personal , Isidoro que transmite fuerza, valor y honor por todos los poros de su piel, el encantador Fernando, el león de Andrés, Kelly que aún que no hablaba nada de español, demostró con hechos que es dura y fantástica, la preciosa mejicana de Norma, Pep compañero de otras carreras conmigo, la gran Ana que nos ayudó a todos con su gran supermercado que llevaba a las espaldas y como no el GRAN XAVI. Todos me dan ánimos y me intentan ayudar, pero mi cabeza no está en Namibia... está con mis seres queridos... quiero irme.Lucho para que la organización me ayude a regresar alegando que mi padre está ingresado en el hospital (cosa cierta, aún que sabia que estaba fuera de todo peligro) pero se pasan la pelota de uno a otro, hasta que gracias a Pancho y Rob, dos corredores también retirados, me ayudan a poder regresar a casa.Así que ahora desde casa me repito la estrofa de la canción, que con Xavi cada check point y cada momento difícil repetiamos cantando a toda voz... DON´T WORRY BE HAPPY.

Por último y lo más importante mil felicidades a todos mis compañeros de tienda por ser finishers.

dilluns, 25 de maig del 2009

Travessa GRÀCIA - MONTSERRAT


Els dies 23 i 24 de maig es va celebrar la travessa Gràcia - Montserrat de 60 km dela Copa Catalana de Caminades de Resistencia. La travessa començava a les cinc de la tarda del dissabte a la plaça de la vila de gracia a Barcelona, i foren tres els Xinoxanos que hi varem participar: la Elvira Carrasco, la Marga Santin i l'Esteve Puig, tots tres acompanyats per dos amics de Castellar i Terrassa. Començarem per els carrers de Barcelona tot pujant a la torre de Collserola, una forta calor amb xafogor va fer que la pujada amb centenars de escales fos molt dura. Un cop a dalt travassem tota la serra de Collserola, Castellbisbal, Santa Maria de Vilalba, serre de Sant Salvador i Montserrat. Uns 4.200 m de desnivell acumulat, feien que fos un bon entreno per nosaltres. Però el mal marcatge de la cursa va fer que ens perdesim tres cops en l'itinerari, acompanyat del castig del molt asfalt feien que no arrivesim la Marga i l'Esteve en gaire bones condicions a Montserrat, no així l'Elvira que ho feia en 11'00 hores, la Marga i l'Esteve el 11,30 hores.

Bé en tenim un altre al sac, però hem fet arribar les nostres queixes a la UEC Gràcia, per que millorin una mica l'any vinent.

dimarts, 19 de maig del 2009

Jaume Teres novament finisher al IRONCAT 2009


El dissabte 16 de maig el Jaume Teres ha tornat a ser finisher a L'Ampolla. Un triatló només apta per homes i dones de ferro. 3,8 km nadant, 180km en bicicleta i 42,2 km a peu. 1h 6' nedant, 5h 43' de bicicleta i 4h 22' per la marató. Un total de 11h 11'. Moltes felicitats al Jaume i a la Lisa que va ser 2ª fémina.

dijous, 14 de maig del 2009

Per molt que siguem una Nació, no n’hi ha prou en ser català


Per molt que siguem una Nació, no n’hi ha prou en ser català
El cinisme i el despreci de tot els que tenen una parcel·la de poder, sigui petita o gran, a l’estat espanyol, en vers Catalunya no te fre.
I quan dic això, no ho dic tant sols pel que veiem a les noticies cada dia, si no per tots aquells que ostenten petits càrrecs en petits estaments, com ara la FEDME. De tots és sabuda la maniobra que va fer fora a Catalunya de la federació internacional, impedint que disputi títols mundials i europeus. Ara alguns dels tristos personatges protagonistes d’aquella “heroica contienda” i que malauradament són catalans de naixement, es dediquen a menysprear l’esforç que estan fent alguns catalans per tirar endavant una competició a nivell internacional, com serà el Primer Gran Premi Internacional de les Nacions. Aquest gran premi (ja us informarem quan sigui l’hora, en pocs dies) pretén reunir a tots aquells corredors de muntanya que hi desitgin participar, siguin de la nació que siguin, estiguin o no reconegudes per l’ONU, pel COI o pels seus estats dominadors. Hi tindran cabuda, catalans, bascos, bretons, occitans, escocesos, etc i evidentment també estats reconeguts, com Andorra, França, Itàlia, etc. I també, per que no serà excloent de ningú, l’estat español.

Doncs bé aquesta iniciativa, ha estat considerada per un membre destacat de la FEDME, alhora també dirigent de l’antidemocràtica ISF, com Gran Premi de les Nacions oprimides.

No hi ha cap mena de dubte que aquest sr., encara és dels que creu fermament “en una España grande y libre”, on tot ha de passar pel vist i plau i consentiment d’un estat imperialista decadent amb gust ranci i olor a naftalina, com és l’estat español.

Sí, comencem a estar-ne cansats de tantes tonteries, de tanta supèrbia i prepotència, que ells disputin el seu Campionat d’Europa d’Estats imperialistes i excloents i ens deixin en pau.

Com diu la cançó dels Pets “Per molt que siguem una Nació, no n’hi ha prou en ser català, cal que ho tinguem molt clar”. I aquest darrer punt és el que potser no tothom s’ho creu. És hora de demostrar que ens ho creiem i ho tenim clar.

Deixant a part els corredors preseleccionats per la “roja” per anar a l’europeu, ja en parlaré més avall, ser que alguns catalans tenien planificar anar a la Dolomites Skyrace. Se que aquesta cursa des del punt de vista esportiu és molt atractiva, però crec que enguany no toca anar-hi, el bateig de Campionat d’Europa de la ISF, és dir d’aquells que no ens deixen participar-hi com a nació, obliga des del meu punt de vista a no anar-hi. La cursa serà igual o més atractiva l’any que ve, que ja no tindrà la lacra que li han penjat aquest any. Aquest any toca quedar-se a casa, anar a Núria al Gran Premi Internacional de les Nacions, a fer costat a aquells que creuen en un esport i un món lliure de barreres politiques, tant és si correràs o no, el 19 de juliol el teu lloc és a Núria, no a Canazei, has de demostrar que tu sí t’ho creus que ets català i tens una Nació amb la que et sents identificat.

Als corredors d’élite només dir-lis que s’han de mullar, ara no valen mitges tintes. Sé, que esportivament un Campionat d’Europa pot significar molt, però cal recordar que malgrat li diguin que aquest és oficial (per mi és tant oficial com els disputats fins ara), serà un campionat descafeïnat, no tothom hi pot participar, és limitat i excloent. Els anteriors eren oberts a tothom i no s’excloïa a ningú. Només recordeu que amb els actuals estatuts només poden participar els equips nacionals d’Itàlia, Suïssa, Andorra, Rússia i “la roja”. Vosaltres que coneixeu aquest món, creieu sincerament que en aquest campionat hi seran tots els millors d’Europa? No creieu que serà descafeïnat?. Com he dit abans, la Dolomites Skyrace , l’any que ve, també es disputarà i segurament amb més corredors d’élite que aquest any, doncs no tindran cap normativa excloent.
Admiro la decisió dels corredors bascos de renunciar a la “roja”, ells ho tenen clar, tant de bo que els nostres corredors, també ho tinguin tant clar. Pels que tenen dubtes per possibles represàlies de la FEDME: estigueu tranquils, si això passés ja hi ha qui us defensarà.

Ara toca: “ser una Nació, ser català i tenir-ho molt clar”

dimarts, 12 de maig del 2009


Molt aviat tindrem noves samarretes XINOXANO per tots aquells que no en teniu o bé la voleu cambiar. S'aconseguirant sobre comanda, quan tinguem la mostra os ho farem saber.

diumenge, 10 de maig del 2009

Marxa de resistencia de Navàs

Avui ha estat un dia molt especial, hem anat quatre xinoxanos a la marxa de la romànica a Navàs. El més important no ha estat les 14:22 minuts que hem tardat la Marga i jo ha fer la prova(80 km), que es un bon temps, si no haver-ho fet dos anys apartat de aquestes proves per diferents motius, i haver-ho compartit amb la Marga, el meu germà Jordi i l'Albert, tot i que aquests dos no els hem vist des de la sortida. Peró un grup es per compartir-ho tots.
La prova començava a la plaça de Navàs a les 6 de la tarda, és una prova bàsicament de nit, sense ser excessivament dura, es molt llarga. Comença molt ràpida , les ganes de sortir del gran grup i dels possibles taps ho fan inevitable. Anem tirant mentre es de dia , amb la visió al fons de la nostra serralada, com diu la Marga sempre anen on anem la busquem. Molta calor tot i no haver un sol excessiu, un cop es fa de nit comença a plovisquejar, però la calor continua i ho farà tota la nit, sempre amb màniga curta.
A la sortida de un control el primer ensurt, en un baixador la Marga cau malament i topa amb una pedra amb el genoll, semblava que allà s'acababa, però ha estat un bon cop al genoll i al maluc i prou. Continuem tota la nit a un bon ritme i hem de creuar la riera de Merlès. Dues cordes en ajudaran a creuar per dins la riera. Una llarga pujada després i un altre problema, suposem que ha estat l'aigua d'algún control ens dona problemes, primer a la Marga i després a mi. Tot hi que ha estat serio, la il·lusió fa que continuem i ho superem.
Un cop es fa de dia, la fantàstica visió del paisatge fan que el gran esgotament físic que portem no es faci tant dur.
Al final 14:22 per mi( 92 de la general) i la Marga(6ª classificada dones) i 11:45 pel Jordi i l'Albert que han fet el trajecte junts 22é i 23é de la general.
Bé, ara si que ja i tornem a ser, anirem per un altre.

dijous, 7 de maig del 2009


El passat diumenge 3 de maig es va disputar a Ripoll la IX Cursa dels Mossos d'Esquadra-Sant Amand, prova que va estrenar la VII Copa Catalana de Curses d'Altas Muntanya (Skyrunning) de la FEEC, organitzada pel Club Excursionista Ripoll i per la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Ripoll.
La cursa va comptar amb 266 inscrits. Els corredors van haver d'afrontar els 22,7 km i els 2.740 m de desnivell acumulat.
Els XINOXANOS que estan participant a ja Copa van fer un paper excel·lent. El Jordi Caba que arribà el 35 de la general i 28 sènior amb un temps de 2:21:39. I el Josep Mª Calvet el 64 de la general i 50 sènior amb un temps de 2:32:13.
Tots dos segueixen al seu magnific nivell demostrant que cada dia estan més forts. Moltes felicitats als dos.